Prototipatge i sistema escolar

Imaginem que vostè és un pare o mare que vol comprar un vehicle familiar. Imaginem que només troba en el mercat vehicles on les empreses automobilístiques del departament tècnic de disseny l’han passat directament a fabricació i a vendes, sense haver passat per cap fase de prototipatge i de banc de proves.


La veritat és que per molta confiança que es pugui tenir en la marca del fabricant, la compra d’aquesta aventura de vehicle familiar seria una temeritat.


Doncs bé, això és el que els pares i mares ens trobarem d’aquí a poc temps, no amb relació al nostre vehicle familiar sinó amb relació a les escoles de les nostres filles i fills.

S’ha de reconèixer que la situació és complicada i no té una solució fàcil. Fins i tot s’albira que pot tenir una solució totalment encertada. Empatia total amb tot el Departament d’Educació. Ara bé això no és excusa com per haver fet “simplement” un protocol de normes sanitàries a les escoles i deixar a veure què passa. Aquest fet denota que si falla la planificació, en el fons el pla B és que els nens tornin a casa i passar la pilota al Ministerio de Trabajo y Economia Social a veure si els pares i mares podran demanar baixes laborals.


Aquesta inèdita i greu context sanitari i educatiu es podria haver aprofitat per fer una master class existencial a tots els nens i nenes del sistema educatiu relatiu al valor de la innovació com a eina per superar situacions noves i difícils: aprendre en viu, en un livinglab, el valor de la innovació, el prototipatge, l’assaig, i els objectius assolits via aquesta cadena d’innovació, de forma estructurada i no improvisada.


Catalunya té 1.105 centres educatius d’ensenyament de primària i secundària. Per altra part el curs escolar de 2019 a 2020 va finalitzar la primera quinzena de juliol, començant el nou curs escolar el dia 14 de setembre, és a dir amb un espai temporal de casi dos mesos entremig.


Certament que l’agost és el mes de les vacances en la nostra cultura mediterrània però, hem d’auto recordar-nos que estem davant una pandèmia que ens pot deixar un llegat tant profund com el de la coneguda Gran Depressió si no la sabem administrar bé en temps real.


Hagués estat molt útil comptar per exemple amb 8 escoles en tot Catalunya (el 0,7 %) i fer una experiència real d’inici de curs amb la col·laboració de les famílies durant una setmana (un prototip en termes d’innovació), tutelat i monitorat per un equip interdisciplinari escolar-sanitari, i fer d’aquest livinglab un Know How de com haurà de ser el nou curs escolar amb la COVID19. Almenys les escoles en el seu inici haurien disposat d’un model testat que segurament a cada escola es podria personalitzar i adaptar.


Preguntes cabdals com ¿els nens mantindran sempre la mascareta posada durant tota la jornada escolar?, ¿els professors i professores es passaran més temps netejant aules i material que ensenyant?, ¿com serà a classe l’estrès d’ensenyar i tutelar alhora les normes sanitàries?, ¿la transmissió del virus a classe és alta o baixa?, ¿és rellevant posar mampares de separació o no?, i moltes altres preguntes que segur que un professor/a o director/a d’escola ens podria posar sobre la taula.


Si haguéssim prototipat una experiència d’inici de curs, ens hauria permès anticipar els problemes reals que emergiran i cercar en temps solucions tot i que fossin de caràcter parcial o provisional. Aquest prototipatge ens hagués permès alhora minimitzar la improvisació en el país d’Europa que ara com ara, és un dels que té més expansió de la COVID19.


Sort a tothom en el nou curs, que almenys és el què ens queda!

© 2020 DataPolis

Manlleu (Osona)

Barcelona, Catalonia, Spain.

  • Icono social LinkedIn