Paradisos administratius
En el món pre-COVID19 es va posar de moda etiquetar sociològicament a la gent per les experiències digitals en las que havien nascut i viscut. Així tenim els baby boomers, la generació X, la Xennial , els Millennials, i en darrer lloc la generació Z o centennial, els que han tingut la Xarxa al seu abast ja de petits, és a dir els nadius digitals.
Arribats aquí, resulta interessant veure en el temps l’evolució dels Estats i de les societats i contrastar-les. Pel que fa als Estats, dels primers Estats de Dret varen passar als Estats del Benestar, i finalment aquests han mutat en el que de ben segur, crec, s’anomenarà l’Estat Tecnocràtic, que procura tenir tot i tothom emmarcat i ben monitorat. En aquest nou Estat, tot canvi o modificació social o individual implica l’activació d’uns ressorts burocràtics i uns protocols de fiscalització que s’estan convertint, al parer meu, en un autèntic llast a la iniciativa dels individus i de la societat civil, i en el fons, en un alentiment del progrés amb efectes importants a llarg termini.
Per altra banda la societat però, ha evolucionat en sentit contrari. Des dels baby boomers, forofos de l’Estat del Benestar (que ens cuida com un pare o una mare), fins ara, la generació Z, que va a la cerca de les coses senzilles, operatives i pràctiques, que gaudeixen d’una gran mobilitat i versatilitat geogràfica, i que tenen una alta capacitat personal i formativa per endegar aventures emprenedores, el salt social “quàntic” dels primers fins aquests, és important.
A la cerca d’aquest “calador” del que ja s’anomenen Digital Nomads, alguns països estan endegant una autèntica transformació, a fi de configurar-se en un pool d’atracció d’aquests nous perfils empresarials digitals o freelancers globalitzats.
Estònia és el primer país destacat que ha iniciat aquesta cursa, oferint un marc jurídic-tecnològic de paradís administratiu: e-Residency. Aquest estatus o visa digital, permet als Digital Nomads tenir la seva base administrativa i fiscal empresarial a Estònia, sense ser residents físics, però a diferència d’altres països, d’una forma ràpida, àgil, còmoda i fluida.
En aquest sentit la seva e-Residency, amb la possessió de l’anomenada Smart-ID - una signatura digital que es tramita en les seves ambaixades i consolats per 100 euros - ha atret 70.000 freelancers de tot el món, i sota la seva estructura s’han constituït 13.000 e-Companies (societats limitades), que mercantilment es constitueixen i registren telemàticament - des del PC de casa seva ho pot fer en 15 minuts - a un cost de 109 euros.
Aquest sistema permet que tot Digital Nomad pugui constituir, tenir i operar la seva empresa en un paradís administratiu, dins de la UE, tenir operativa mundial, i amb avantatges fiscals vinculats a la seva e-Residency.
És per aquesta via com Estònia, amb 1,3 milions de ciutadans, ha aconseguit generar quatre empreses unicorn (valor en borsa 1.000 milions de dòlars). Les comparacions són odioses, però Catalunya amb 8 milions d’habitants, ha generat tres unicorns (Globo, eDreams, LetGo).
DataPolis - www.xaviercapelles.com