Mecànica quàntica i lloguers
Un dels postulats que regeix la física de les partícules o mecànica quàntica afirma que la realitat es comporta segons com s’observa.
Una translació a la política de l’esmentat principi crec que el podrem observar referit a l’aprovació del Parlament de Catalunya de la proposició de llei de limitació dels preus dels lloguers.
La justificació que ha esperonat l’esmentada proposició de llei és el desmesurat increment del preu dels lloguers amb relació a l’increment dels salaris.
Certament que l’habitatge és un dret fonamental que requereix tots els esforços per fer-lo assequible, ara bé, sempre des d’unes consideracions que l’analitzin completament.
Si donem una ullada a les bases estadístiques de l’IDESCAT, pel que fa als lloguers i els salaris satisfets, efectivament observem que en el període 2014 - 2019, en municipis de més de 70.000 habitants, d’un lloguer mitjà de 539,54 euros / habitatge, passem a un lloguer de 735,36 euros, és a dir un increment de 36,29 %. Pel que fa a Barcelona capital l’increment (gràfic a sota esmentat) ha estat del 37,6 %.
Pel que fa a l’evolució dels salaris, el cost salarial brut mitjà pagat per les empreses catalanes en l’any 2014 era de 23.849,20 € anuals i en l’any 2019 de 25.126,90 €, és a dir un increment del 5,35 %. En relació amb Barcelona capital del 9,8 %.
Magnituds referides a Barcelona ciutat (Base 100)
Si considerem aquest “amidament” temporal de sis anys, observem que entre les dues magnituds hi ha un desnivell del 30,94 % (27,8 % a Barcelona ciutat): el lloguer ha pujat 5,7 vegades més que la mitja dels salaris pagats a les ciutats de Catalunya amb més de 70.000 habitants.
Ara bé si agafem com a “amidament” el període de 2008 - 2019, és a dir des de la darrera Gran Recessió, passem d’un lloguer mitjà de 678,03 € / habitatge a un lloguer de 735,36 € ja esmentat, és a dir un increment de 8,45 % (a Barcelona ciutat del 14,2%).
Pel que fa as salari brut mitjà de l’any 2008 per import 23.366,60 € fins al salari brut de 2019 ja esmentat, l’increment ha estat del 7,53 % (a Barcelona ciutat del 14,2%).
En aquest sentit la diferència entre les dues magnituds ha estat de 0,91 % (a Barcelona ciutat 1,5 %), és a dir quasi insignificant.
Magnituds referides a Barcelona ciutat (Base 100)
Si considerem doncs els 6 darrers anys, certament alguna mesura s’ha de cercar per evitar que el dret a l’habitatge es converteixi en un “privilegi” social (que assenyadament implicaria augmentar l’oferta de lloguer), ara bé fer-ho i justificar-ho des d’aquesta curta perspectiva temporal, és cercar un biaix que només pot ser rendible per alguna pretensió política però no econòmica.