Mascareta i dèficit públic

Any 2009, amb origen a la crisi financera del 2008 el dèficit consolidat de l’Estat esdevé en 120.576 milions d’euros, és a dir un 11,28 % del PIB espanyol (xifra rècord fins a 2019). Totes les persones que de ple el vàrem veure i viure, encara tenim ben presents en la nostra memòria les angoixes i el patiment en la nostra pròpia persona (perquè ningú es va escapolir d’ella) i en la nostra economia i societat.


Any 2020, en ple mes de juny ja es pronostica que la crisi sanitària que patim suposarà un dèficit del 10,9 % del PIB. Resta per veure però que farà el virus en el segon semestre!


En tan sols vuit anys estem rebent de nou una bona sacsejada econòmica que de nou incrementarà el nostre dèficit de forma extraordinària, un mal endèmic i estructural de la nostra economia, considerant que des de 1980 fins ara, només en els anys 2005 a 2007, l’Estat va aconseguir el superàvit pressupostari: 3 / 40 una ràtio pèssima! Recordem aquí també que l’article 14 de la Llei orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària o sostenibilitat financera estableix que el deute públic (capital i interessos) tenen preferència absoluta de pagament. La intervenció Europea tard o d’hora s’albira més que evident.


Tanmateix la diferència causal de les dues crisis és molt important. L’origen de la primera rau en la manca de liquiditat en el sistema. Aquesta segona però és d’ordre sanitari. Això implica que mentre el SARS-CoV-2 estigui controlat i acotat epidemiològicament, l’economia es regenerà ràpidament.



El greu risc doncs és un segon rebrot descontrolat del contagi que implicaria econòmicament tornar a l’edat de pedra.


Per tant resta passar un temps (el que sigui necessari) en autèntic estat d’alerta (i no d’alarma) a fi de detectar a la mínima expressió un nou rebrot del virus.

Quines han de ser les estratègies de contenció un cop el contagi s’ha reduït? Un cop controlat provisionalment el virus s’albiren dues d’alternatives:


a.- confinament total dels territoris on el virus hagi reprès el contagi, fet però que arruïnarà l’economia d’aquests territoris en patir un segon embat econòmic poderós.


b.- Seguiment individual del rebrot, fet que implicaria la utilització de tecnologies invasives a la intimitat de les persones, però que aïllaria persones i no poblacions o territoris, salvant així les economies dels territoris.


El dilema rau doncs en l’opció territori (que generaria una pèrdua econòmica quasi irreversible en els territoris afectats) o l’opció individual (que anirà en detriment de la privacitat personal).


Així doncs la mascareta i el manteniment de les distàncies és important no solament per la nostra salut sinó també per la nostra ja depauperada butxaca!

207 vistas1 comentario

© 2020 DataPolis

Manlleu (Osona)

Barcelona, Catalonia, Spain.

  • Icono social LinkedIn