La Banca té fred

Si repassem els ajuts atorgats per l’Estat al sistema financer (bàsicament a les caixes d’estalvi), en el 2018 el saldo, segons Nota Informativa del Banc d’Espanya de 20.11.2019, es concreta en:


- Ajuts directes / capital ................................. 54.353 MEUR (cash)

- Esquemes de protecció d’actius (EPA) ....... 110.895 MEUR (avals)

- Ajuts directes a SAREB ................................ 2.192 MEUR (cash)

- Ajuts a SAREB ............................................... 40.925 MEUR (avals)


Dels avals esmentats, fins a l’any 2018, hi havia provisionats 12.480 MEUR per atendre pagaments coberts per aquests compromisos.


En síntesi, el sistema financer ha rebut de l’Estat 56.545 MEUR en instruments de capital i ajudes directes (que ja ens intuïm que l’Estat no recuperarà en la seva immensa part), i a més, manté la posició d’avalador per un import brut consolidat de 151.820 MEUR (que esperem que tingui d’assumir la mínima quantitat possible)


Podem afegir els préstecs atorgats per la UE via el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) de l’any 2012, restant pendents en 2019 el retorn de 23.700 MEUR


Per altra part, sembla que tot aquest sistema “dopat” anirà a parar a mans bàsicament de les principals entitats bancàries del país, les quals en teoria, haurien d’haver fet com se sol dir el seu agost, per l’adquirir entitats financeres sanejades a preu de saldo.


Ara bé, què en pensen els especuladors borsaris d’aquest suposat “pelotazo” apadrinat per l’Estat?


Per respondre a aquesta pregunta cal veure quina ha estat l’evolució de la capitalització dels bancs en la borsa, és a dir, quin és el valor econòmic que el mercat de la borsa ha donat a cada entitat.


En el següent gràfic relatiu als principals bancs, es pot comparar l’exercici 2007 i el 2019 tant en relació al valor borsari i en relació al valor comptable d’ambdós anys.

Les conclusions que podem extreure, podrien ser les següents:


a.- Des de l’any 2007, punt més àlgic de l’economia espanyola fins a l’any 2019 (any preCOVID19), la pèrdua consolidada de capitalització borsària suma 99.108 MEUR, una pèrdua del 34,8 % en dotze anys.


b.- El valor borsari de cada banc en 2007 és superior al valor de capitalització o de borsa. En el 2019 és totalment a l’inrevés.


c.- Els bancs amb més exposició internacional han patit més davallades que curiosament, els bancs sense tanta projecció estrangera, fet que posa en relleu com de malament està l’economia internacional en el fons.


Ara bé, les dades fins aquí abasten des de les crisis subprime a l’era preCOVID19. Cal veure però com està afectant en aquests nou mesos el seu valor de Borsa la COVID19.


En el següent gràfic es compara el valor comptable a 31.12.2019 amb el valor de capitalització borsària a data de 25.09.2020


Les consideracions que també podem extreure d’aquest gràfic podrien ser:


a.- A les pèrdues de capitalització ja esmentades (situació preCOVID19) hem de sumar ara altres 67.774 MEUR... només en nou mesos!


b.- Algunes entitats, el valor de Borsa arriba simplement al 21 % del valor comptable de la mateixa entitat. En algun altre banc arriba al 12,6 %. El millor està en el 45,6 %


Què es pot esperar de tot això en el futur? Possiblement el seguent itinerari:


1r. Les fusions seran una tendència imparable, i fins i tot, tard o d’hora, seran transnacionals, tot en la recerca desesperada d’estructures de costos ultracompetitius també de forma transnacional.


2n. El diner es convertirà en un commodity que anirà perden valor. En aquest escenari el cobrament de comissions per dipòsits esdevindrà una necessitat bancària (veurem però en quin grau ens ajuden a frenar-ho els seus "competidors": les fintech).


3r. Desitjar, sobretot, llarga vida al BCE, perquè es nota que està en el backstage evitant que tot això és desplomi (amb els nostres estalvis a dins). El que no tinc ni idea és com podrà algun dia, desconectar la respiració assistida sense que es mori el pacient.


Waching our money!

194 vistas

© 2020 DataPolis

Manlleu (Osona)

Barcelona, Catalonia, Spain.

  • Icono social LinkedIn