Els nous tele-migrants
Updated: May 12, 2020
El SARS-CoV-2 ha posat de moda el prefix “tele”: tele-treball, tele-formació, tele-compra i tele-assistència. Tanmateix l’esmentat prefix esdevindrà alhora un nou “virus” social que anirà cobrint també altres aspectes de les nostres activitats i costums.
Fins ara la globalització era considerat un fenomen “hipòcrita” interessat només en el lliure moviment de capital, béns i serveis, però en cap cas en el lliure moviment dels treballadors. En la societat postCOVID-19 la globalització assolirà aquesta fita sota el format dels telemigrants.
La reflexió emergeix per sí mateixa: si podem tenir un treballador amb teletreball a 30 km, què ens impedeix de forma insalvable que estigui a 8.000 km, desenvolupant tasques de suport per exemple?
Assenyadament es podrà contraargumentar que la presencialitat no podrà ser totalment substituïda per un Skype, un Zoom o un Temawork... Certament! Però fins i tot aquestes tele-relacions restaran superades ben aviat per l’evolució de les tecnologies de realitat virtual, on tots ens connectarem i ens trobarem treballant en una sala virtual, amb el projecte ja visualitzat sobre la taula en 3D, en el que ja es comença a nomenar com els digitals twins.
Pel que fa a les enginyeries, principal calador de RRHH per implementar els telemigrants, els sistemes universitaris d’EUA i UE ofereixen respectivament al mercat laboral uns 191.000 i 152.000 graduats anuals de mitja, essent els salaris anuals de 111.000 $ i 62.000 $ respectivament de mitja.
Els sistemes universitaris dels BRICS, en concret els ubicats a l’Índia i Rússia, ofereixen anualment al mercat laboral uns 1.500.000 i 450.000 nous enginyers respectivament, amb un sou laboral que en el cas de l’Índia és de 12.000 $ anuals. També és cert, i això ho reconeix la mateixa premsa econòmica de l’Índia, que només un 20 % dels graduats d’aquest país tenen el perfil suficient per treballar en una multinacional. Però tot i això aplicant aquest percentatge o fins i tot més baix fins, en números absoluts tenim una bona quantitat de potencials telemigrants, que de ben segur les companyies de l’OCDE tindran sobrat marge per pagar incentivats salaris.