Domicilis virtuals i inviolabilitat
Tot i que el fenomen okupa està posant en relleu l’escàs interès efectiu que el nostre ordenament jurídic dispensa a la propietat privada immobiliària, afortunadament ens queda però, el santuari jurídic de la inviolabilitat del domicili a l’empara jurídic del paràgraf segon de l’article 18 de la Constitució Espanyola.
En el decurs del temps, la tecnologia i els nous gins tècnics de l’era analògica per dir-ho d’alguna manera, han facilitat l’accés a les nostres llars sense necessitat d’intervenció i presencia física.
Històricament també, la jurisprudència o les sentències judicials entorn d’aquest tema han anat evolucionant a l’una amb aquestes tècniques o tecnologies.
Tenim per exemple la sentència del Tribunal Suprem (Sala del penal) 329/2016 de 20 d’abril on el Tribunal anul.la, per manca d’autorització judicial, una prova de tràfic de drogues per haver estat visualitzada amb prismàtics dins d’una casa particular amb les cortines de les finestres plegades.
Una altra sentència “exòtica” la tenim en aquest cas en la jurisprudència nord-americana en el cas Kyllo v. Unite States on aquest tribunal anul.la una prova d’escaneig tèrmic, de fora estan de la casa, per haver estat emprada sense la prèvia autorització judicial o una warrant en llenguatge jurídic anglosaxó.
Ara, en l’era digital, una nova tecnologia emergirà amb força en la societat postcovid, la qual facilitarà el contacte sense la presència física, gràcies a la realitat virtual i augmentada, intensivament treballades pel Facebook Reality Labs.
Aquestes tecnologies, mitjançant els nostres propis figurants o avatars personals, ens permetran entrar en les cases dels nostres familiars, amics ... essent aquestes llars digitals una rèplica exacte de les nostres llars reals, amb una identificació quasi exacta difícil de distingir visualment entre la real i la virtual.
Les nostres llars digitals tindran la categoria de domicili en el sentit jurídic del terme? Hauran de demanar una autorització judicial les forces de seguretat per poder accedir als servidors de dades, a fi de veure virtualment la nostra llar abans d’entrar-hi físicament?
Si considerem que el nostre espai de privacitat domiciliar tradicionalment s’ha interpretat de forma extensiva, i en aquest sentit el nostre domicili no és simplement la nostra llar física, sinó també que ho és la nostra tenda de campanya plantada en un espai natural, la nostra habitació d’hotel o el nostre garatge, hem d’entendre que tot apunta que la nostra llar virtual restarà també sotmesa al condicionament jurídic de la inviolabilitat.