Catalonia Medical Hub?

Catalunya possiblement perdrà pistonada en el sector del vehicle (avaria en el motor) davant la seva mutació vers la química de l’emmagatzematge elèctric, la Internet de les coses, i la substitució del motor de combustió en un simple motor elèctric. Gairebé res a veure com l’hem vist i conduit.

Certament ens hi podem posar però arribarem en retard, no simplement nosaltres sinó Europa en certa manera. La nostra Europa ha quedat “sandwichada” entre dos pols: l’orient comunista, amb les macroinversions en la nova mobilitat realitzades per l’Estat-Empresa Xines, i l’occident liberal, amb l’enginy individual d’alguns empresaris visionaris i atrevits (TESLA) on l’Estat no els ha torpedinat el camí.

Com a país ens convé doncs promoure un sector industrial que li prengui el relleu, que no impliqui endegar en posicions endarrerides i que generi també un EBITDA ponent, és a dir, que després de pagar les despeses de fabricació, resti en el compte de resultats un bon farcit d’euros per aplicar a R+D+i, reinversió, internacionalització...

A Catalunya, si descomptem la indústria del vehicle i químic (en mans altra vegada de multinacionals) proliferen sectors que certament generen molta facturació, però poc EBITDA. Ens convé entrar de ple en un segment econòmic d’alt valor afegit i el candidat ideal és el camp mèdic.

Penso que les virtualitats d’aquest enfocament podrien espigolar-se en els següents fonaments:

Necessitat. Ens trobem en un món que fa dècades que l’hem estressat i que tardarà temps a descomprimir-se (Vacuna i Cignes Negres). Els virus i bacteris continuaran sent uns convidats recurrents indiscriminadament en totes les nostres societats.

Tradició. Catalunya ha tingut una tradició farmacèutica important. Europa, amb la COVID19, registrarà una repatriació i replegament d’aquesta indústria. Seria el moment per poder atraure empreses vers a Catalunya.

Recursos humans. Tenim ja equips mèdics i universitats de prestigi en el camp de la medicina preparats per propulsar aquest salt quàntic de país. A més, seria l’al·licient perfecte per convidar a retornar a Catalunya els investigadors i professionals que tenim fora.

Tecnologia. El sector de la medicina va aparellat brutalment amb el sector tecnològic. Catalunya podria esdevenir un clúster industrial del sector mèdic on tot el país podria esdevenir un living lab. Els fons de capital risc tenen preferència inversora per aquest tipus de industries.

Capital públic i privat. L’Estat més liberal del món, el Nord-americà, des de fa ja temps és un dels principals inversors en R+D+i farmacèutic en la seva economia. La recerca mèdica ha arribat a un punt tècnic tan complicat (teràpies gèniques...) que implica imponents inversions que no sempre tenen èxit (3,4 % en investigació contra el càncer per exemple) desincentivant en aquesta fase el capital privat. És el moment i el sector perfecte per constituir Public Private Partnerships (PPP). Això permetria a la Generalitat participar en propietat en una part de la cadena de valor d’aquesta indústria.

Foment turístic. Si ens construïm com un país de serveis mèdics de primera (per tant no estaríem oferint turisme sanitari en sentit pejoratiu) molta gent del món vindrà a Catalunya. Si al malant l’ajudem a recuperar salut, tindrà un agraït record de país i es constituiran en uns bons i reputats prescriptors mundials de Catalunya.

Solidaritat. El punt feble d’aquesta proposta és el risc de convertir el país en un hub elitista de medicina. Certament és una deriva negativa que es pot superar però, amb una xarxa de fundacions / entitats anàlogues que garanteixin la solidaritat i quitat mèdica vers economies familiars desfavorides. Un deep-pocketed o un ciutadà benestant del món a qui li hem ajudat a recuperar la salut, de ben segur que seria un bon contribuent en aquestes xarxes de solidaritat.