Benaurances dels ecosistemes industrials

És evident que tant els països desenvolupats com els països en vies de desenvolupament, tots ells passen pel que s’anomena la terciarització de les seves economies, on el sector terciari (serveis) desbanca cada cop més el sector primari (agricultura) i secundari (indústria).

Pel que fa a Catalunya, si bé és cert que el Valor Afegit Brut (VAB) del sector industrial ha augmentat any darrere any en termes corrents (tot i que en termes constants s’ha reduït: informe PIMEC), tanmateix en un context relatiu o comparatiu amb el VAB i l’ocupació d’altres sectors i el PIB del conjunt país, en els darrers vint anys la pèrdua de protagonisme de la indústria catalana ha estat notòria:

Evolució sobre VAB total

Any 2000 ...... 27,2 %

Any 2020 ...... 19,3 %

Evolució OCUPACIÓ total

Any 2000 ...... 28,4 %

Any 2020 ...... 17,4 %

Evolució sobre PIB total

Any 2000 ...... 24,8 %

Any 2020 ...... 19,0 %

Hom podria treure rellevància aquest declivi estadístic en el marc global de l’economia, considerant que el PIB del país va creixent.

Tanmateix però quan estem reduint la part de pastís que té el sector industrial en l’economia, estem perdent qualitat econòmica i social que ve parametritzada pels següents vectors:

a.- QUALITAT SALARIAL: els salaris pagats en el sector industrial són un 16,4 % superiors que als del conjunt de l’economia.

b.- QUALITAT DE L’OCUPACIÓ: la contractació temporal (17%) en el sector industrial és més reduïda que en el conjunt de l’economia (24 %).

c.- PRODUCTIVITAT: el sector industrial ostenta una productivitat superior en un 42 % al de la resta de sectors econòmics.

d.- TRACTOR DE L’ECONOMIA: per cada 1 euro d’augment de la producció en la indústria es produeix un increment d’1,1 euros addicionals en altres sectors.

e.- EFECTES INDUÏTS: com un efecte complementari al punt anterior, es considera que a Catalunya entorn al 50 % del seu PIB és conseqüència indirecta del PIB generat directament pel teixit productiu industrial.

f.- INTENSITAT INNOVADORA: en les indústries manufactureres aquest índex, que mesura la quantitat de facturació que es destina a activitats de R+D+i, supera en un 48 % als índexs de les empreses de serveis.

g.- SERVITITZACIÓ DEL PRODUCTE: la IoT i les tecnologies 4.0 generaran nous filons de facturació a les empreses industrials afegint estructures de serveis integrades en els seus propis productes.

h.- EXPORTACIÓ: en el conjunt de l’economia espanyola, el 30 % dels outputs industrials es destinen a l’exportació (2/3 a la UE). Aquest fet és important perquè indirectament amb ells, s’estan exportant serveis de valor afegit integrats en el producte, especialment quan aquests tenen un alt component tecnològic.

h.- ARRELAMENT: fomentar un teixit industrial d’empreses mitjanes en el territori dona estabilitat econòmica en les zones on estant implantades, tot i les forces globalitzadores que promouen deslocalitzacions. És el cas de les mittelstand alemanyes.

Sembla que el Pacte Nacional per a la Indústria de 2017 no ha servit per parar aquest declivi estadístic del món industrial català.

www.xaviercapelles.com