Avaria en el motor
A Catalunya el rànquing dels subsectors econòmics està copat per la indústria de l’alimentació (16% PIB), els serveis al turisme (12 % PIB) i per la indústria de l’automòbil (10% PIB).
El SARS-CoV-2 ha afectat sense excepció a totes les activitats econòmiques i socials, però amb frontal incidència amb totes aquelles que integren amb dos substantius: els desplaçaments i les densitats humanes. L’exemple concret el tenim amb el turisme i els transports públics.
Pel que fa a la segona activitat, la reserva i cauteles de la població per utilitzar el transport públic generarà un increment de l’ús del vehicle privat, tal com comencen a evidenciar alguns estudis d’opinió com el RACE o l’informe IPSOS pel que fa a la Xina. Aquesta tendència implicarà la definitiva expansió del vehicle elèctric considerant que és inviable en termes de sostenibilitat, incrementar en les nostres ciutats el trànsit de vehicles de motor de combustió. Sens dubte la transició a l’electromobilitat serà una de les bases del món postCOVID21.
En aquest sentit i pel que fa a Catalunya esdevé important veure com s’estan posicionant les dues empreses que tenim del sector de l’automoció: NISSAN (Grup Renault) i SEAT (Grup VW).
De la primera les notícies que ens arriben del Japó ens anticipen el seu tancament. L’esperança rau en el fet que no s’ha oficialitzat però, i per tant no és ferm. Les recents declaracions del President francès Macron de “repatriar” producció, fan que el grup industrial RENAULT-NISSAN-MITSUBISHI tinguin en compte aquests propòsits. Es posa en relleu el important que és per un país tenir multinacionals pròpies en un mon global.
Pel que fa a la segona, les perspectives de SEAT no són gaire engrescadores amb relació al vehicle totalment elèctric (VE). Aquesta marca ara com ara només ofereix amb marca pròpia el Mii, un petit vehicle del segment A (vehicles urbans) que no es fabrica a Catalunya sinó en la planta de VW a Bratislava (Eslovàquia). El seu preu de venda, abans d’ajuts, és de 18.000 euros en números rodons.
Tanmateix el grup VW l’any passat va encarregar a SEAT que liderés el VE de tot el grup empresarial. En aquest sentit tenia la responsabilitat de desenvolupar la plataforma MEB entry que facilitaria la fabricació de vehicles totalment elèctrics del segment B (utilitaris) per un preu per sota dels 40.000 euros i competir així amb la marca TESLA. La sorpresa és que en aquest mes de maig, insistents rumors “àmpliament compartits” indiquen un canvi d’estratègic que reenvia aquest projecte directament a VW, o fins i tot a Skoda, marca del grup empresarial.
Però les notícies preocupants no finalitzen aquí. També SEAT en el 2019 va anunciar el disseny i el desenvolupament (tot i que es fabricaria a Alemanya també) del primer vehicle elèctric compacte del grup: el SEAT el-Born. Ara sembla que no sortirà amb la marca SEAT, sinó amb la marca CUPRA, que tot ser una filial de SEAT a Catalunya, intenta separar dos estils de vehicles amb les marques SEAT i CUPRA (una marca de cotxes esportius de superior preu també).
De lluny estant, en un esforç de llegir els moviments “tectònics” anteriors, sembla que el grup VW ja no vol convidar a la marca SEAT a la modernitat del cotxe 100 % elèctric (EV). Aquesta tendència pot restar potencial de mercat a tota la marca SEAT si resta relegada a vehicles de combustió tèrmica, que el temps posicionarà inevitablement en la franja baixa del low cost, i vehicles híbrids endollables (PHEV), que amb els anys seran desplaçats pels EV.
No ens quedarem ni amb les bateries!